Des de fa mesos Catalunya pateix una de les situacions de sequera més greus de la nostra història, circumstància que ens ha dut al precipici de l’estat d’emergència hídrica, ja que si no plou aviat en qualsevol moment la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana necessitaran solucions extraordinàries per garantir el subministrament d’aigua.
Per tant queda clar que hi ha una situació de crisi excepcional que precisa d’una resposta ràpida, eficient i eficaç tant per part del Govern central com per part del Govern de la Generalitat. Però malgrat la gravetat i l’emergència de la situació ambdós governs, en especial el Govern de la Generalitat, han muntat un autèntic circ d’esperpent tot mencionant les més variopintes i disparatades solucions a un problema de suma i extrema gravetat.
La primera solució que es va mencionar per part del conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar fou dur l’aigua en vaixells des de la desaladora de Carboneras (Almeria), la ciutat francesa de Marsella i des del port de Tarragona a partir de les extraccions dels pous propers a Reus i Tarragona. Aquesta solució va generar una autèntica polseguera, donat que suposava demanar l’aigua a d’altres zones tant del territori català com de la resta d’Espanya que no en van precisament mancades del preuat bé, tot empitjorant la imatge del nostre país al conjunt de l’Estat. Així el líder centrista del Partit Popular a Andalusia Javier Arenas va adduir l’escassetat crònica d’aigua a Almeria per tal que la desaladora no omplís els vaixells destinats a Barcelona. No hem d’oblidar que a les darreres Eleccions al Parlament d’Andalusia el Partit Popular experimentà un ascens espectacular i que es troba en una nova posició reforçada que podria millorar encara més si s’agita un injustificat greuge català vers Andalusia. Per altra banda, les ciutats de Reus i Tarragona amb prou feines tenen aigua als seus pous per consum propi com per haver-ne de cedir una part a Barcelona.
Però la polèmica va arribar quan Francesc Baltasar proposà la realització d’un transvasament entre el curs alt del riu Segre i l’embassament de La Baells situat al riu Llobregat. Aquesta proposta generà una autèntica crisi al si del Govern d’Entesa i en les relacions entre el Govern i el Govern Central. Mentre el PSC defensava aferrissadament el transvasament, ERC s’hi oposava rotundament i ICV-EUIA corria el risc d’explotar, ja que les bases territorials de Lleida s’hi oposaven, mentre la direcció tancava files al voltant de Baltasar i EUIA s’hi manifestava obertament en contra. La solució quedà completament descartada de la mà del Govern central del PSOE que amb sensatesa s’hi va oposar adduint que la situació deficitària de la conca del Segre no permetia abastir Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.
I finalment va ser el Govern central qui va imposar la seva solució: l’aigua l’aportarien la comunitat de regants del Delta de l’Ebre tot venent el seu excedent hídric i es construiria una canonada entre les comarques de Barcelona i Tarragona. Així donçs es faria efectiu el transvasament de l’Ebre contra el que tant s’havia lluitat amb la construcció d’una de les obres del PHN. Diverses han estat les repercussions d’aquesta decisió. La més clara es la desautorització de José Montilla que ha estat incapaç de defensar els interessos de Catalunya i dels catalans, a l’acceptar una solució imposada per José Luís Rodríguez Zapatero que va clarament en contra dels interessos dels ciutadans del nostre país. En segon lloc cal esmentar la hipocresia de les forces que integren l’actual Govern d’Entesa, que fa uns quants anys s’oposaven fermament al PHN i a qualsevol transvasament i ara executaran una obra que formava part del difunt PHN. I una altra cosa es que a dia d’avui no se sap si aquest transvasament es podrà fer, perquè el Govern de Zapatero l’ha imposat sense tenir en compte la voluntat dels regants del delta de l’Ebre que s’han negat a cedir ni una sola gota d’aigua per manca d’excedents i es que tampoc els regants aragonesos la volen cedir l’aigua... Finalment, no podem concloure aquest apartat sense dir que l’estabilitat del Govern d’Entesa perilla greument ja que només el PSC està d’acord amb la solució imposada per Zapatero, mentre ERC i ICV-EUIA malgrat estar al Govern s’hi oposen i sortiran al carrer per manifestar-se contra una decisió pactada entre el Govern central i el Govern de la Generalitat. És una situació molt incoherent que podria acabar amb el Govern d’Entesa donat que l’opinió pública catalana ha percebut que aquesta fórmula de govern no té ni sentit ni projecte de país. De fet, la direcció d’ICV a les Terres de l’Ebre ha demanat oficialment la sortida de la formació ecosocialista del Govern i ha amenaçat amb abandonar en ple el partit si no es compleixen les seves demandes. D’aquesta forma la incoherència, el cinisme i el relativisme no només amenacen amb endur-se el Govern d’Entesa sinó també amb desestabilitzar ICV-EUIA. Jo de totes formes crec que el Govern d’Entesa arribarà a la seva fi quan el PSC decideixi expulsar ERC del Govern. Mentrestant, la solució al problema de l’aigua per a tot creient ha de ser pregar per tal que plogui tot evitant la discòrdia innecessària entre persones i territoris.
Per tant queda clar que hi ha una situació de crisi excepcional que precisa d’una resposta ràpida, eficient i eficaç tant per part del Govern central com per part del Govern de la Generalitat. Però malgrat la gravetat i l’emergència de la situació ambdós governs, en especial el Govern de la Generalitat, han muntat un autèntic circ d’esperpent tot mencionant les més variopintes i disparatades solucions a un problema de suma i extrema gravetat.
La primera solució que es va mencionar per part del conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar fou dur l’aigua en vaixells des de la desaladora de Carboneras (Almeria), la ciutat francesa de Marsella i des del port de Tarragona a partir de les extraccions dels pous propers a Reus i Tarragona. Aquesta solució va generar una autèntica polseguera, donat que suposava demanar l’aigua a d’altres zones tant del territori català com de la resta d’Espanya que no en van precisament mancades del preuat bé, tot empitjorant la imatge del nostre país al conjunt de l’Estat. Així el líder centrista del Partit Popular a Andalusia Javier Arenas va adduir l’escassetat crònica d’aigua a Almeria per tal que la desaladora no omplís els vaixells destinats a Barcelona. No hem d’oblidar que a les darreres Eleccions al Parlament d’Andalusia el Partit Popular experimentà un ascens espectacular i que es troba en una nova posició reforçada que podria millorar encara més si s’agita un injustificat greuge català vers Andalusia. Per altra banda, les ciutats de Reus i Tarragona amb prou feines tenen aigua als seus pous per consum propi com per haver-ne de cedir una part a Barcelona.
Però la polèmica va arribar quan Francesc Baltasar proposà la realització d’un transvasament entre el curs alt del riu Segre i l’embassament de La Baells situat al riu Llobregat. Aquesta proposta generà una autèntica crisi al si del Govern d’Entesa i en les relacions entre el Govern i el Govern Central. Mentre el PSC defensava aferrissadament el transvasament, ERC s’hi oposava rotundament i ICV-EUIA corria el risc d’explotar, ja que les bases territorials de Lleida s’hi oposaven, mentre la direcció tancava files al voltant de Baltasar i EUIA s’hi manifestava obertament en contra. La solució quedà completament descartada de la mà del Govern central del PSOE que amb sensatesa s’hi va oposar adduint que la situació deficitària de la conca del Segre no permetia abastir Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.
I finalment va ser el Govern central qui va imposar la seva solució: l’aigua l’aportarien la comunitat de regants del Delta de l’Ebre tot venent el seu excedent hídric i es construiria una canonada entre les comarques de Barcelona i Tarragona. Així donçs es faria efectiu el transvasament de l’Ebre contra el que tant s’havia lluitat amb la construcció d’una de les obres del PHN. Diverses han estat les repercussions d’aquesta decisió. La més clara es la desautorització de José Montilla que ha estat incapaç de defensar els interessos de Catalunya i dels catalans, a l’acceptar una solució imposada per José Luís Rodríguez Zapatero que va clarament en contra dels interessos dels ciutadans del nostre país. En segon lloc cal esmentar la hipocresia de les forces que integren l’actual Govern d’Entesa, que fa uns quants anys s’oposaven fermament al PHN i a qualsevol transvasament i ara executaran una obra que formava part del difunt PHN. I una altra cosa es que a dia d’avui no se sap si aquest transvasament es podrà fer, perquè el Govern de Zapatero l’ha imposat sense tenir en compte la voluntat dels regants del delta de l’Ebre que s’han negat a cedir ni una sola gota d’aigua per manca d’excedents i es que tampoc els regants aragonesos la volen cedir l’aigua... Finalment, no podem concloure aquest apartat sense dir que l’estabilitat del Govern d’Entesa perilla greument ja que només el PSC està d’acord amb la solució imposada per Zapatero, mentre ERC i ICV-EUIA malgrat estar al Govern s’hi oposen i sortiran al carrer per manifestar-se contra una decisió pactada entre el Govern central i el Govern de la Generalitat. És una situació molt incoherent que podria acabar amb el Govern d’Entesa donat que l’opinió pública catalana ha percebut que aquesta fórmula de govern no té ni sentit ni projecte de país. De fet, la direcció d’ICV a les Terres de l’Ebre ha demanat oficialment la sortida de la formació ecosocialista del Govern i ha amenaçat amb abandonar en ple el partit si no es compleixen les seves demandes. D’aquesta forma la incoherència, el cinisme i el relativisme no només amenacen amb endur-se el Govern d’Entesa sinó també amb desestabilitzar ICV-EUIA. Jo de totes formes crec que el Govern d’Entesa arribarà a la seva fi quan el PSC decideixi expulsar ERC del Govern. Mentrestant, la solució al problema de l’aigua per a tot creient ha de ser pregar per tal que plogui tot evitant la discòrdia innecessària entre persones i territoris.
No comments:
Post a Comment