Finalment el Congrès d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) tindrà lloc durant el cap de setmana del proper 12 de juny. Però la important novetat serà que el Congrès no es dedicarà a votar el nou liderat de la formació republicana, sinó simplement a conformar els òrgans directius i a fixar les noves directrius estratègiques de la formació republicana. El nou liderat dels republicans (President i Secretari General) serà triat pels militants d’ERC en eleccions primàries celebrades a cadascuna de les seus municipals de la formació el proper 7 de juny.
Finalment seran quatre les candidatures a la Presidència (Ernest Benach, Joan Puigcercós, Jaume Renyer i Joan Carretero) i a la Secretaria General (Rafael Niubó, Joan Ridao, Uriel Bertrán i Rut Carandell). Aquesta profusió de candidatures indica que els republicans posseeixen una transparència molt més elevada que les restants formacions de l’escenari polític català, però també mostra que la seva qualitat democràtica es superior a la resta de partits, ja que seran els militants de la formació i no els seus delegats en un congrès aquells qui decidiran.
Una vegada ja coneixem tots els detalls ha arribat l’hora decisiva de l’anàlisi per saber quins seran els nous líders d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Pel que fa als candidats a la Presidència podem començar el nostre repàs per Ernest Benach. Com tothom sap l’Ernest Benach és el President del Parlament de Catalunya, pel que la seva candidatura ha estat força sorprenent, ja que era un home que de resultes de la importància del seu càrrec s’havia mantingut apartat de la crisi que pateixen els republicans i no semblava tenir cap aspiració. I precisament pel fet de ser la segona autoritat més important de Catalunya no n’hauria de tenir d’aspiracions, perquè aquestes aspiracions fan desaparèixer l’aureola de neutralitat que havia tingut fins ara. La veritat és que no té una proposta atractiva que pugui agradar als militants, donat que presenta una posició clarament propera que s’identifica amb els postulats polítics de Josep Lluis Carod Rovira. I es que no hem d’oblidar que la candidatura de Benach és la candidatura de l’entorn de Carod Rovira per seguir mantenint el liderat d’ERC, ja que l’encara President va retirar-se de la cursa per evitar una segura i humiliant derrota que l’hagués forçat a abandonar el seu càrrec al Govern tot provocant la seva fi política. Però Benach seguirà la mateixa sort que hauria seguit el seu cap i patirà una derrota segura el proper 7 de juny, però aquesta derrota no el portarà a dimitir del seu càrrec com a President del Parlament.
Joan Puigcercós és l’actual número dos d’ERC donat el seu càrrec de secretari general de la formació i parteix com a favorit en la cursa per la Presidència d’ERC. Aquesta circumstància es deu al seu control sobre l’aparell organitzatiu del partit i de fet si la tria de nou liderat s’hagués fet al congrés pel tradicional sistema de delegats doncs seria favorit indiscutible, però la tria per part dels militants segons eleccions primàries deixa les seves opcions obertes. En Joan Puigcercós té un discurs atractiu per la militància donat que defensa seguir amb la tradició reivindicativa que ha caracteritzat als republicans, però té dos importants competidors amb el mateix discurs i el seu desavantatge més clar és que la seva trajectòria al Govern ja es coneguda, pel que el seu discurs pot no resultar creïble davant Jaume Renyer i Joan Carretero.
Jaume Renyer va ser militant històric del difunt grup terrorista Terra Lliure i ha estat un aliat de Josep Lluís Carod Rovira fins al punt d’acompanyar-lo quan va reunir-se amb la cúpula d’ETA al sud de França. Però d’ençà la formació del Govern d’Entesa es va allunyar d’ell fins al punt de plantejar un nou model per ERC, caracteritzat per un discurs molt reivindicatiu, potser el més radicalitzat d’entre tots els candidats que lluiten pel liderat republicà. Té un cert atractiu entre la militància, però potser més atenuat que no pas Puigcercós i Carretero degut al seu excessiu radicalisme. Te un recolzament important a les comarques tarragonines i té opcions però són menors a les de Puigcercós i Carretero.
Finalment ens trobem amb la figura de Joan Carretero que va ser alcalde de Puigcerdà i conseller de Governació durant l’etapa del primer tripartit. És una figura molt carismàtica que va ser el primer en enfrontar-se al llavors omnímode José Luís Rodríguez Zapatero (el titllà d’espanyolista demagog), també plantà cara a Pasqual Maragall i precipità la fi del primer tripartit a l’aconseguir que la militància republicana es posicionés en contra de l’Estatut. Per tant, resulta evident que el seu discurs presenta un marcat caire reivindicatiu amb atractiu entre la militància. Ben mirat, d’entre els quatre candidats potser sembla el més proper al militant i aquest fet li dóna opcions clares de victòria, ja que els militants podrien desconfiar del discurs de Puigcercós i convertir Joan Carretero en el nou líder d’ERC.
Pel que fa a la Secretaria General comencem el nostre repàs amb Rafael Niubó. En Niubó forma part de l’entorn de Josep Lluis Carod Rovira i ha desenvolupat diversos càrrecs al seu costat, però resulta especialment conegut per les seves campanyes a favor de les seleccions esportives catalanes. Malgrat aquest fet no resulta prou conegut entre la militància ni tampoc té un discurs propi mes enllà dels plantejaments de Carod Rovira, pel que la seva derrota està completament assegurada. Joan Ridao és el portaveu parlamentari d’ERC al Congrès dels Diputats i malgrat disfrutar d’una bona preparació és un candidat marcat de carisma entre la militància, donat que se’l veu excessivament identificat amb Puigcercós. Uriel Bertrán és un jove de carrera brillant i molt prometedora que té entre els seus èxits haver fet de les JERC una organització potent dins de les joventuts polítiques catalanes. Era un habitual del cercle de Joan Puigcercós i va ser un dels principals defensors del Govern d’Entesa per anar desvinculant-se poc a poc del mateix, fins que poc desprès de les darreres Eleccions Municipals va marxar de l’executiu d’ERC tot trencant amb Puigcercós per formar el corrent Esquerra Independentista. En pocs mesos va formar un discurs prou atractiu tot connectant amb els sectors sociològics de la formació, fet que li va suposar ser l’autèntic triomfador de la Conferència Nacional ja que va estar a punt de provocar la ruptura del Govern d’Entesa amb una esmena que va presentar. Parteix com a clar favorit per assolir el càrrec de secretari general, donat el grau de coneixement que ha adquirit durant els darrers mesos i sobretot la seva capacitat per connectar amb l’entorn social i professional d’ERC. Per acabar aquest repàs als diferents candidats que opten a la secretaria general hem de mencionar a Rut Carandell que es presenta en representació del Reagrupament. Ni que dir té que forma part del cercle de Joan Carretero i que va desenvolupar càrrecs de confiança al departament de Governació quan aquest va ser conseller. Carandell posseeix un perfil tècnic que la fa desconeguda, pel que és poc probable que pugui sortir victoriosa d’aquesta batalla.
No comments:
Post a Comment