CIU després de les Eleccions Generals

Les Eleccions Generals celebrades el passat 9 de març han suposat per Convergència i Unió el manteniment de les seves posicions, tot repetint els deu escons que ja disposava durant la darrera legislatura. D’aquesta manera CIU es consolida com la tercera força política de l’Estat i sobretot, com una formació important dins de l’escenari polític espanyol. Els resultats obtinguts per CIU a les Eleccions Generals poden considerar-se positius, ja que ha estat la única formació nacionalista que ha aconseguit resistir la brutal polarització que s’ha donat durant la present cita electoral.

Així doncs, un cop passades les eleccions ha arribat l’hora de negociar. Ha arribat l’hora de que Convergència i Unió distribueixi les seves cartes sobre la taula per negociar el seu grau d’influència dins la política espanyola en un moment extremadament complicat. És un moment complicat perquè Catalunya es troba inmersa dins d’una crisi molt greu que marca els pitjors moments de la nostra història col·lectiva d’ençà la fi de la dictadura franquista. Durant la darrera legislatura el Govern del PSOE no ha complert els seus compromisos vers Catalunya i el Govern d’Entesa és incapaç d’afrontar els reptes que marquen el futur del nostre país, pel que sens dubte CIU ha de fer valer la força renovada que li han donat les Eleccions Generals per subvertir aquesta situació. Les Eleccions Generals les ha guanyat el PSOE i els socialistes s’hauran d’asseure amb CIU per negociar la investidura de José Bono com a President del Congrès i la investidura de José Luís Rodríguez Zapatero com a President del Govern. Ras i curt això significa que la negociació amb els socialistes es dividirà en dues parts.

La primera part serà la negociació sobre la composició dels òrgans del Congrès. Apriorísticament Convergència i Unió ha de votar en contra de l’elecció de José Bono com President del Congrès, ja que el polític manxec està totalment en contra de la visió plural real d’Espanya i no presenta l’actitud personal de discreció adequada per un càrrec d’aquestes característiques. CIU aspira a revalidar la vice-presidència segona del Congrès i la presidència de diverses comissions. Tenint en compte les circumstancies actuals la defensa dels interessos de Catalunya és la prioritat absoluta numero ú de Convergència i Unió i per tant, la Federació pot prescindir de la seva presència dins dels òrgans directius del Congrès. De totes formes, malgrat el vot contrari a l’elecció de José Bono la presència de CIU als òrgans directius del Congrès sembla assegurada i en el cas del Senat, aquesta presència dins dels òrgans directius de la cambra baixa queda completament confirmada.

La segona part de la negociació serà la investidura de José Luís Rodríguez Zapatero. Les condicions de Convergència i Unió per recolzar la investidura de Zapatero s’han de basar en tres pilars fonamentals: un pacte escrit amb contingut i terminis per desenvolupar l’Estatut de Miravet i un altre pacte escrit amb contingut i terminis sobre actuacions en matèria d’infrastructures per solucionar l’emergència ferroviària i aeroportuària que està patint Catalunya De moment, els primers indicis semblen confirmar els pitjors presagis respecte l’actitud del PSOE, ja que els socialistes pretenen encarar la present legislatura de la mateixa forma segons van encarar la pasada, o sigui: en base a la improvisació, la ineficàcia i la ineficiència. I es que en lloc de negociar els acords per la investidura seguint una metodologia sistematitzada amb negociacions individualitzades per a cada grup han fet dues rondes generals de conversacions dirigides per José Blanco i José Antonio Alonso. D’aquesta manera és impossible abordar de forma eficaç i completa les demandes plantejades per Convergència i Unió donada l’absència de temps material i de voluntat per part del PSOE. I es que no hi haurà satisfacció per part dels socialistes de les condicions plantejades per CIU sobre el nostre recolzament a la investidura...

Així doncs s’albira un hipotètic vot contrari de Convergència i Unió a la investidura de José Luís Rodríguez Zapatero. Si el PSOE no satisfà les dues condicions abans esmentades, sens cap mena de dubte CIU ha de votar en contra de la investidura de Zapatero i adoptar una postura de força opositora al Govern de l’Estat. Sens cap mena de complexes CIU ha de situar-se entre les forces que conformen la oposició a Espanya per defensar els interessos de Catalunya davant els incompliments, les mentides i els enganys del PSOE. Als inicis de l’anterior legislatura ja es va optar per l’abstenció i en les circumstàncies actuals seria un gran frau pels catalans que Convergència i Unió s’abstingués podent expressar un posicionament contrari. Mentrestant, el Govern d’Entesa es troba clarament ferit de mort degut a la seva greu paràlisi interna i a ben segur no trigarà gaire en trencar-se, tot derivant aquesta situació en la convocatòria d’Eleccions al Parlament, davant les quals CIU es trobarà en una posició immillorable per assumir el Govern de Catalunya, sempre i quan segueixi una estratègia basada en un discurs de fons basat en la defensa contundent dels interessos de Catalunya. Però la defensa contundent dels interessos de Catalunya no es pas incompatible amb les formes centristes que sempre han caracteritzat la Federació. I es que si Convergència i Unió vol guanyar de veritat ha d’aparcar les truculències de les anteriors eleccions protagonitzades pel DVD Confidencial.cat. Pel bé de Catalunya molts respirarem alleugerits si David Madí no s’encarrega de dirigir la campanya.