Les Eleccions Generals celebrades el passat 9 de març han suposat per Esquerra Republicana de Catalunya un clar retrocés en les seves posicions. Els republicans han perdut el grup parlamentari que havien disposat durant la darrera legislatura i han vist reduïda a la meitat la seva representació parlamentària, ja que han passat de vuit a tres escons. Les conseqüències inmediates d’aquests resultats s’han traduït en un important agreujament de la crisi que ERC arrossega d’ençà la celebració del referéndum estatutari al juny del 2006, ja que s’ha convocat un Congrès extraordinari pel juny d’enguany i Joan Puigcerós ha presentat la seva renuncia com a conseller de Governació tot sent substituït per Jordi Ausás. En aquest Congrès s’haurà d’elegir un nou Executiu i ja han presentat la seva candidatura pel lideratge dels republicans Josep Lluís Carod Rovira, Joan Puigcercós, Uriel Bertrán i Joan Carretero. Tot seguit farem un repàs de les expectatives que en aquest moment es preveuen per cadascun dels candidats:
a) Josep Lluís Carod Rovira – L’actual President dels republicans aspira a revalidar el seu cárrec. Apriorísticament no ho té gens fácil ja que compta amb escàs suport dins les files republicanes i per tant, el suport que havia arribat a gaudir fa uns quants anys ha quedat força mermat. D’entre totes les personalitats rellevants només compta amb el suport de Jordi Portabella que a la mateixa vegada també es troba en una posició força precària i per tant, amb escasses possibilitats de tenir algun paper dins l’ERC del futur. Manté el suport d’altres personalitats com Marta Cid o Josep Bargalló, però com en el cas de Portabella aquests suports són clarament insignificants. Més rellevant és la pérdua de suport per part de l’históric militant tarragoní Jaume Renyer que compta amb una clara influència sobre les comarques més poblades de Tarragona com són el Tarragonès i el Baix Camp. Però el seu suport entre la militància republicana és encara menor, donat que fa gala d’un discurs clarament autocomplaent i totalment absent de referències a la crisi que pateix Catalunya i per tant, al paper que ha de jugar ERC dins del Govern per fer front a la mateixa. Així donçs, tots els indicis actuals fan pensar que perdrà el cárrec al congrés i que aquest marcarà la fi de la seva carrera política, ja que en aquest cas haurà de dimitir del seu càrrec de conseller de la Presidència.
b) Joan Puigcercós – L’actual Secretari General dels republicans vol convertir-se en el nou President de la formació tot substituïnt Josep Lluís Carod Rovira. Els seus suports dins les files d’ERC són molt més importants i elevats que no pas els de Carod Rovira, ja que compta amb el recolzament de personalitats com l’actual secretari d’Organització Xavier Vendrell, la portaveu parlamentària i exconsellera Anna Simó, el conseller Josep Huguet o Joan Ridao que ha trencat la seva calculada equidistáncia per situar-se al costat de Puigcercós. Manté l’actual secretari general un discurs engrescador cap a la militància, perquè aposta per un paper reivindicatiu d’ERC al Govern capaç de donar resposta als reptes de Catalunya. En Puigcercós ja ha donat mostra d’aquest taranná oposant-se públicament a la MAT o bé demanant la renegociació del Govern d’Entesa. De totes formes la militància no mostra un posicionament entusiasta vers Joan Puigcercós i malgrat posseïr un discurs que sintonitza amb les bases, aquestes tendeixen a mirar-se’l amb certa desconfiança i escepticisme. Malgrat comptar amb un recolzament superior al de Carod Rovira no té gens assegurat el cárrec i tenint en compte la preséncia d’altres rivals amb el mateix discurs no es descarten sorpreses.
c) Uriel Bertrán – Pocs dies després del retrocés experimentat pels republicans a les Eleccions Municipals el diputat, líder de les joventuts republicanes i membre de l’executiu Uriel Bertrán va sorprendre a propis i estranys presentant un colectiu denominat Esquerra Independentista. Aques col.lectiu semblava força representatiu de l’entorn sociològic dels republicans i es situava en contra de la direcció apostant per un un canvi d’estratégia i la renegociació del Govern d’Entesa. Va abandonar la direcció republicana i es posà a fer campanya per la Conferència Nacional on va estar a punt d’aconseguir la sortida d’ERC del Govern i per tant, la ruptura del Govern d’Entesa amb una resolució que va perdre per un marge molt lleuger. Donarà la batalla a fons pel lideratge de la formació republicana i segurament es presentarà al càrrec de President. Darrerament ha aconseguit el recolzament d’un important exaliat de Carod Rovira com és Jaume Renyer i compta com actiu important i potser clau amb el suport de l’entorn sociològic republicà. Tanmateix presenta un discurs atractiu per la militància donat el seu clar carácter reivindicatiu i que resulta molt més creible que l’aposta de Puigcercós, ja que aboga per trencar el Govern d’Entesa en cas que no es compleixin les condicions necessáries per renegociar-lo. La situació està completament oberta i podria ser que la militáncia li fes confiança.
d) Joan Carretero – L’exconseller de Governació durant l’anterior govern de Pasqual Maragall és el responsable de la crisi actual per la que està atravessant ERC. A mitjans l’any 2006 va desafiar l’estratègia absolutament errática i esperpéntica que havien seguit Carod Rovira i Puigcercós davant el referéndum sobre l’Estatut i va aconseguir el recolzament de la militància, tot derrotant a la direcció que va haver de demanar el vot contrari al referéndum i abandonar el Govern expulsats pel PSC. Després de les Eleccions al Parlament de 2006 es va mostrar contrari a la reedició de la mateixa fórmula de Govern amb el nom de Govern d’Entesa i va obrir un període de reflexió. Finalment, al febrer del darrer any va decidir formar un moviment denominat Reagrupament amb l’objectiu d’aglutinar tots els sectors dels republicans favorables a la ruptura del Govern d’Entesa i per tant, a un canvi radical d’estratégia. Té un recolzament orgánic força escadusser que es limita a l’exlíder Heribert Barrera i al seu cercle més proper durant l’etapa al front de Governació. En canvi, el seu suport dins la militáncia és molt més elevat que no pas el seu suport orgànic i a la darrera Conferència Nacional es va fer amb el suport d’un gens despreciable 22% de la militància. Presentarà la seva candidatura a la presidéncia i no es descarten sorpreses, donat que la militància pot considerar molt més creíble el seu discurs reivindicatiu que no pas el discurs de Puigcercós.
No comments:
Post a Comment