El futur de l’Estatut de Miravet refrendat pels ciutadans de Catalunya el passat 20 de juny de 2006 sembla com una llarga partida de cartes jugada sobre la taula del TC a tres bandes: el Govern de l’Estat, el Govern de la Generalitat i el Partit Popular. Una vegada celebrat el referèndum fou promulgat per sa majestat Joan Carles I la data del 5 de juny de 2006 i finalment entrà en vigor l’1 d’agost de 2006. Aquell mateix dia i malgrat haver perdut el referèndum, puix demanava el vot contrari, el Partit Popular presentà un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Miravet davant del Tribunal Constitucional. Aquest recurs obrí la porta a d’altres recursos parcials presentats davant el TC per part de governs de CC.AA i d’un recurs presentat per l’actual defensor del Poble. L’1 d’octubre de 2006 el TC admeté a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat i el Partit Popular presentà una recusació contra el magistrat Pablo Pérez Tremps per haver fet un estudi a càrrec de l’IEA durant el procediment d’elaboració de l’Estatut. Va guanyar aquesta recusació i el TC es quedà amb 11 membres per decidir sobre l’Estatut i amb un lleuger desequilibri en contra del mateix. El Govern de la Generalitat va intentar equilibrar aquesta situació tot recusant al magistrat Jorge Fernández Zapata però no va ser acceptada pel que es mantingué el desequilibri de 6 a 5 contrari a l’Estatut. El Govern presentà noves al·legacions tot dient que el PP considerava inconstitucionals principis recollits a Estatuts de CC.AA que havia aprovat com és el cas d’Andalusia, Aragó o la Comunitat Valenciana però el TC les rebutjà. La última d’aquestes maniobres desprestigiadores del bon nom de la institució la dugué a terme el Govern de l’Estat prorrogant el mandat de la presidenta Maria Emília Casas més enllà del seu termini que finalitzava durant el mes de juny d’enguany, fins que es dugués a terme la seva substitució amb tres magistrats més designats pel Senat. Aquesta maniobra es va fer amb la reforma de la LOTC i consistí en la prorrogació del mandat de Casas fins que es fes efectiu el seu relleu al si del TC per part d’un nou magistrat, tot evitant que un magistrat del sector conservador pogués fer-se amb la presidència del TC i d’aquesta manera utilitzés el decisiu vot de qualitat que inclinaria definitivament la balança en contra de l’Estatut. El PP presentà un nou recurs d’inconstitucionalitat contra la LOTC que fou admès, tot demanant la recusació de Maria Emilia Casas per tal que no es pronunciés sobre una llei que l’afectava i com que la presidenta es va abstenir doncs la recusació sortí endavant per 6 vots contra 5.
Després d’aquesta situació els pitjors auguris sobre el futur de l’Estatut semblen fer-se realitat ja que Maria Emilia Casas deixarà la presidència i el jutge conservador Vicente Conde la substituirà, tot exercint aquest el seu vot de qualitat que desequilibrarà la balança en favor d’una sentència que asestarà la punyalada definitiva a l’Estatut de Miravet. Una vegada recusada Casas la sentència sobre la LOTC seria immediata tot declarant la inconstitucionalitat del precepte impugnat, relleu a la Presidència del TC i acceleració del debat sobre el recurs d’inconstitucionalitat que podria desembocar en una sentència contrària abans de les Eleccions Generals amb les greus conseqüències en malestar i radicalització que suposaria aquest fet tant per Catalunya com pel conjunt d’Espanya.
Una sentència del TC contrària a la constitucionalitat de l’Estatut suposaria un clima de clara radicalització a la política espanyola donat que en cas de victòria del Partit Popular aquest no podria comptar amb el recolzament de CIU per formar una majoria parlamentària estable, donat que no es pot donar suport per governar Espanya aquells que han vulnerat greument la voluntat dels ciutadans de Catalunya expressada en referèndum el 20 de juny de 2006. Així doncs, fruit d’aquest gravíssim error comès pels populars amb la seva absoluta manca de respecte a la voluntat dels catalans es generaria un clima de tensió mai vist durant els anys que portem de democràcia que desembocaria en una nova convocatòria electoral, perquè si una cosa està clara es que Convergència i Unió no subvertirà la voluntat majoritària dels espanyols possibilitant un govern de perdedors. No farem al conjunt d’Espanya allò que ens han fet a Catalunya.
De totes formes l’Estatut de Miravet està sentenciat negativament perquè en realitat no hi ha diferències en el posicionament entre magistrats conservadors o progressistes. Predominin uns o altres el resultat de la sentència acabarà amb l’Estatut ratificat per la voluntat popular catalana, ja que el predomini dels magistrats conservadors pot anul·lar el text estatutari en molts dels seus aspectes importants. Però els magistrats progressistes imposarien una sentència interpretativa que deixaria el contingut estatutari formalment intacte però completament anul·lat.
Pel que fa a Catalunya cal preparar-nos per una sentència que com acabo de dir en qualsevol dels casos serà negativa i que sens dubte crearà la pitjor situació pel nostre país en els gairebé trenta anys d’autogovern que portem. Davant d’aquesta situació cal donar una resposta ferma però asserenada, consistent en la dissolució del Parlament i la celebració d’Eleccions que ens permetin triar un Govern fort. Aquest nou govern ha de defensar fermament els interessos de Catalunya tot elaborant un nou Estatut útil per continuar tirant endavant la maquinària del nostre autogovern: l’autogovern dels ciutadans de Catalunya.
Després d’aquesta situació els pitjors auguris sobre el futur de l’Estatut semblen fer-se realitat ja que Maria Emilia Casas deixarà la presidència i el jutge conservador Vicente Conde la substituirà, tot exercint aquest el seu vot de qualitat que desequilibrarà la balança en favor d’una sentència que asestarà la punyalada definitiva a l’Estatut de Miravet. Una vegada recusada Casas la sentència sobre la LOTC seria immediata tot declarant la inconstitucionalitat del precepte impugnat, relleu a la Presidència del TC i acceleració del debat sobre el recurs d’inconstitucionalitat que podria desembocar en una sentència contrària abans de les Eleccions Generals amb les greus conseqüències en malestar i radicalització que suposaria aquest fet tant per Catalunya com pel conjunt d’Espanya.
Una sentència del TC contrària a la constitucionalitat de l’Estatut suposaria un clima de clara radicalització a la política espanyola donat que en cas de victòria del Partit Popular aquest no podria comptar amb el recolzament de CIU per formar una majoria parlamentària estable, donat que no es pot donar suport per governar Espanya aquells que han vulnerat greument la voluntat dels ciutadans de Catalunya expressada en referèndum el 20 de juny de 2006. Així doncs, fruit d’aquest gravíssim error comès pels populars amb la seva absoluta manca de respecte a la voluntat dels catalans es generaria un clima de tensió mai vist durant els anys que portem de democràcia que desembocaria en una nova convocatòria electoral, perquè si una cosa està clara es que Convergència i Unió no subvertirà la voluntat majoritària dels espanyols possibilitant un govern de perdedors. No farem al conjunt d’Espanya allò que ens han fet a Catalunya.
De totes formes l’Estatut de Miravet està sentenciat negativament perquè en realitat no hi ha diferències en el posicionament entre magistrats conservadors o progressistes. Predominin uns o altres el resultat de la sentència acabarà amb l’Estatut ratificat per la voluntat popular catalana, ja que el predomini dels magistrats conservadors pot anul·lar el text estatutari en molts dels seus aspectes importants. Però els magistrats progressistes imposarien una sentència interpretativa que deixaria el contingut estatutari formalment intacte però completament anul·lat.
Pel que fa a Catalunya cal preparar-nos per una sentència que com acabo de dir en qualsevol dels casos serà negativa i que sens dubte crearà la pitjor situació pel nostre país en els gairebé trenta anys d’autogovern que portem. Davant d’aquesta situació cal donar una resposta ferma però asserenada, consistent en la dissolució del Parlament i la celebració d’Eleccions que ens permetin triar un Govern fort. Aquest nou govern ha de defensar fermament els interessos de Catalunya tot elaborant un nou Estatut útil per continuar tirant endavant la maquinària del nostre autogovern: l’autogovern dels ciutadans de Catalunya.
No comments:
Post a Comment