Les Eleccions Municipals a Catalunya

Les Eleccions Municipals a Catalunya

Com a la resta de territori espanyol, al principat de Catalunya tindran lloc el proper 27 de maig les Eleccions als municipis del nostre país, al Consell General de la Vall d’Aran i de forma indirecta als Consells Comarcals i a les Diputacions. Sens ànim d’exagerar les eleccions municipals d’enguany seran sens dubte les més disputades de les que han tingut lloc des 1979 al llarg del període democràtic, donat que no només es juguen els representants de les institucions més properes als ciutadans sinó el mateix Govern de Catalunya. La seva constitució va tenir lloc només fa gairebé mig any però l’excessiva fragilitat dels equilibris interns que composen el Govern d’Entesa fan que uns eleccions que haurien de ser de tràmit s’acabin per convertir en una prova de foc pel mateix. Així doncs, un bon resultat en conjunt de les forces que integren el mateix suposaria la seva consolidació parcial i un aval dels catalans per afrontar les no menys dures proves que es dibuixen a l’horitzó, però un mal resultat de les seves dues forces principals i en especial d’ERC podria ensorrar els fràgils equilibris interns i donar per finiquitada la reedició d’aquesta experiència ja fallida i no exempta de polèmiques durant els darrers sis mesos, tot dibuixant un imprevisible escenari futur amb diverses variants definides pel mateix personatge que ja va posar punt i final a l’experiència del Pacte del Tinell, un altre personatge que el va destituir i un tercer protagonista que va guanyar les darreres eleccions però que no va poder accedir al Govern. No cal ser ridículs ni per tant críptics pel que parlarem clar i direm que el futur de Catalunya després del 27 de maig pot estar en mans de Joan Carretero, Artur Mas i Pasqual Maragall.

Una vegada descrita la situació general es fa més còmode fer un repàs de les previsions per a la jornada del 27 de maig fent una subdivisió en forces polítiques:

a) Convergència i Unió (CIU) – Convergència i Unió tornarà a guanyar les Eleccions Municipals a Catalunya en alcaldies i regidors. El capítol negatiu dels resultats electorals de la federació aquestes municipals tindrà lloc als municipis petits on CIU perdrà terreny i aquest fet afectarà al còmput global dels resultats dels convergents que experimentaran un lleuger retrocés respecte les darreres eleccions. Aquesta situació està motivada en la fragilitat de les conviccions ideològiques en aquest tipus de poblacions que molt sovint es troba a mercè del caciquisme del govern de torn.
No obstant, malgrat aquest retrocés als municipis petits els resultats en el seu conjunt de CIU seran positius gràcies als bons resultats que s’esperen als municipis grans i mitjans del nostre país. I es que per primera vegada des de 1979 Convergència i Unió podria aconseguir la ciutat de Barcelona, la capital de Catalunya, que des d’ençà només ha conegut alcaldes socialistes gràcies a la combinació d’un possible efecte locomotora de l’històric dirigent Xavier Trias i al possible esfondrament del PSC. Si aquestes prediccions esdevinguessin realitat, independentment dels restants resultats, els dirigents de la federació podrien descansar tranquils ja que haurien cobert el seu principal objectiu i només per aquest històric resultat podrien dir que han firmat unes excepcionals municipals. Però no només a la capital hi ha bones expectatives sinó també a la resta de la que es considerada com a zona més poblada de Catalunya; l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja que l’accentuació del declivi iniciat pel PSC a les darreres eleccions als seus feus de l’AMB juntament amb la millora de les expectatives de la coalició pot posar en mans de CIU municipis com Castelldefels, Sant Joan Desvern o Mataró. Menció apart dins de l’AMB ha estat sempre el cas de Sant Cugat del Vallès que és una illa convergent en una marea socialista i que serà revalidada sens problemes pel centrista Lluis Recoder convertint aquest municipi en un dels bastions principals de CIU. Acabant amb el nostre recorregut per les grans ciutats, parada obligatòria és la ciutat de Tarragona on hi ha molts dubtes sobre el manteniment de l’alcaldia després de la marxa de l’històric Joan Miquel Nadal però és probable que el nou candidat centrista Joan Aregio aconsegueixi finalment retenir-la gràcies al càstig que poden patir els socialistes en forma d’elevada abstenció unida a la irrupció de Ciutadans.
Però en el cas que les expectatives anteriorment mencionades no arribessin a assolir-se als municipis grans, especialment a Barcelona i Tarragona, la federació nacionalista podria salvar els mobles amb els bons resultats que es preveuen a les ciutats mitjanes, es a dir, als caps de comarca. D’aquesta manera CIU podria aconseguir les ciutats d’Igualada, Granollers, Figueres, Manresa, Berga, Olot, Ripoll, Puigcerdà, La Seu d’Urgell, Viella i Gandesa. Alcaldies emblemàtiques com Amposta o Valls serien mantingudes perdent només Santa Coloma de Farners.
A nivell de consells comarcals CIU continuarà essent la força principal tot controlant 25 de les 41 comarques catalanes. Dintre d’aquest apartat cal destacar el manteniment de les comarques habituals i la reconquesta de l’Anoia, Ripollès i el Vallès Oriental però perdria el Berguedà i la Selva que passarien a mans d’ERC juntament amb el Tarragonès conquerit pel PSC. Pel que fa a les Diputacions el control sobre Girona, Lleida i Tarragona probablement seria mantingut per la federació nacionalista.

b) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) – Tot i haver aconseguit revalidar el Govern de la Generalitat en les darreres eleccions, malgrat el fort descens de cinc escons, els socialistes experimentaran a les Eleccions Municipals un important retrocés com a conseqüència de la unió de cinc factors: la inestabilitat del Govern d’Entesa, la forta abstenció en forma de vot de càstig com a conseqüència de l’apatia relacionada amb la gestió del Govern d’Entesa, la irrupció de Ciutadans que es nodreix majoritàriament del vot desencantat socialista i el natural desgastament als feus naturals de l’AMB iniciat a les darreres eleccions.
Aquest retrocés natural als feus habituals del socialisme català podria fer la nit electoral autènticament dramàtica a la seu del carrer Nicaragua si tal i com indiquen els pronòstics, el PSC perdés el seu autèntic bastió de la ciutat de Barcelona després de 28 anys de govern. La situació es per primera vegada real i es confirmaria si la fórmula del Tripartit no sumés tot forçant una autèntica crisi interna.
Als municipis de l’AMB el desgastament iniciat durant les passades eleccions s’intensificarà el proper 27 de maig com a conseqüència de l’elevada abstenció, la irrupció de Ciutadans i el creixent malestar existent com a conseqüència del degradat funcionament de la xarxa ferroviària de Rodalies RENFE. D’aquesta manera l’era de les majories absolutes socialistes ha arribat a la seva fi i en gairebé tots els municipis els del PSC hauran de pactar per poder governar però poden fins i tot perdre algunes alcaldies com Castelldefels, Sant Just Desvern, Mataró i Granollers.
Amb aquest negre panorama a l’AMB la segona gran esperança dels nois de José Montilla és conquerir la ciutat de Tarragona aprofitant la marxa del carismàtic Joan Miquel Nadal tot posant punt i final a 17 anys de governs de CIU. Però sembla ser que les expectatives no s’assoliran en aquest cas com a conseqüència d’una elevada abstenció que ja es va mostrar a les eleccions del passat 1 de novembre i de la entrada de Ciutadans al consistori tarragoní. Pel que fa a Lleida i Tarragona podem dir que en aquests històrics bastions el desgastament patit a les anteriors eleccions a mans d’Antoni Siurana i Anna Pagans s’accentuarà el proper 27 de maig i només in extremis aconseguiran mantenir aquestes importants ciutats.
Pel que fa a la resta del territori el balanç continuarà sent molt mins, en una clara mostra de la desigual implantació al territori del socialisme català. D’aquesta forma després de la marxa de l’històric Jordi Valls poden perdre l’alcaldia de Manresa després de dotze anys de govern, patir un dur cop amb la pèrdua d’un altre dels seus històrics bastions com és Reus ciutat de la qual és alcalde en Lluís Miquel Pérez, perdre Berga després de només una legislatura, Olot, Ripoll i Igualada. En canvi mantindran Vilafranca del Penedès, Tortosa, La Bisbal d’Empordà, El Vendrell, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, Balaguer i Móra d’Ebre.
Finalment, malgrat el retrocés experimentat a l’AMB el PSC aconseguirà mantenir sense problemes les comarques que controla a Barcelona tot i l’excepció del Vallès Oriental i l’Anoia que passen a mans de CIU. Aquesta situació l’assegura el manteniment vital de la Diputació de Barcelona. A la resta del territori català el seu domini és molt desigual i aquesta situació no aconsegueix l’objectiu de trencar el domini de CIU sobre les tres restants diputacions malgrat la conquesta del Baix Ebre i el Tarragonès a Tarragona i la Selva a Girona tot aconseguint mantenir la xifra de deu comarques que al 2003 van assolir.

c) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) – Del resultat que obtingui ERC el proper 27 de maig en depèn el futur del mateix Govern d’Entesa donat que es preveuen uns mals resultats de la formació. Així doncs, si aquest pronòstic s’acabés per realitzar, la formació es veuria irremissiblement abocada a la crisi interna que té pendent des de fa un any i que ben probablement es saldaria amb l’ascens al liderat de Joan Carretero posant punt i final a l’etapa Carod – Puigcerós i al Govern d’Entesa, ja que en Carretero ja va posar punt i final al Tripartit I.
La meva opinió és que hi ha quelcom de cert en les previsions respecte els resultats dels republicans a les Eleccions Municipals, ja que es preveu un cert retrocés a aquells indrets on a les darreres eleccions experimentaren un fort augment. És el cas de la Seu d’Urgell on poden perdre l’alcaldia a mans dels seus actuals socis de govern de CIU o de Puigcerdà ja que en aquests indrets és possible un retorn important del vot que a les anteriors eleccions van prendre als convergents. Més enllà d’això jo auguro que el descens dels republicans no serà ni de lluny tant dramàtic com auguren les enquestes ja que guanyarà l’alcaldia de Santa Coloma de Farners i passarà de tenir les 5 alcaldies de 2003 a les 4 actuals, perdent-ne només una en el còmput global. Pel que fa als Consells Comarcals és més, no només no en perden cap dels guanyats a les darreres eleccions sinó que fins i tot hi guanyen la comarca del Berguedà. A les grans capitals mantenen en general els resultats de les passades eleccions i només experimenten un descens important a la ciutat de Barcelona. Així doncs podem parlar de descens lleuger, de salvació dels mobles, Carod i Puigcercós mantindran les seves poltrones una vegada més i el Govern d’Entesa per ara tindrà una mica més de corda.

d) Partit Popular (PP) – Poques novetats respecte als populars que com els socialistes també pateixen una desigual representació al territori. Aquesta situació els ha suposat importants dificultats per formar les llistes a les poblacions petites del territori català. Als municipis de l’AMB i a les grans poblacions obtindran els seus millors resultats i en termes generals mantindran els resultats de les darreres eleccions tot i que podrien experimentar un lleuger retrocés a mans de Ciutadans.

e) Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUIA) – Al començament d’any a ICV-EUIA les llums d’alarma estaven completament enceses respecte un hipotètic retrocés de la formació ecosocialista a mans dels socialistes a les Eleccions Municipals. Aquest temor era fruit de la controvèrsia generada amb la polèmica gestió dels ecosocialistes a la conselleria d’Interior però al cap i a la fi les mires es van dirigir cap a una altra banda i el temor va passar. Ara, les seves expectatives electorals consisteixen en un manteniment de la seva representació als municipis de l’AMB i un creixement a les ciutats i municipis de l’interior de Catalunya on la seva presència era inexistent o purament testimonial.

f) Ciutadans – La formació d’Albert Rivera que a les Eleccions al Parlament de Catalunya del passat 1 de novembre va donar la sorpresa a l’obtenir representació parlamentària aspira a donar de nou la sorpresa i aconseguir la seva consolidació definitiva. Malgrat els rumors de crisi interna ha aconseguit formar més llistes electorals de les previstes (en total es presenten a 80 municipis) i muntar una bona organització territorial que els ha de facilitar la consolidació al món municipal. Tanmateix han aconseguit formar una bona organització a la resta d’Espanya que els ha de facilitar la seva expansió per la resta de l’Estat presentant-se a Salamanca i Alacant on aspiren a obtenir algun regidor. De cara al 27 de maig s’espera que obtinguin de nou uns bons resultats que els permetin entrar a Barcelona, diversos municipis de l’AMB i ciutats importants com Tarragona ajudats per la forta abstenció que es preveu i que els abaixarà la barrera del 5% per obtenir representació, juntament amb la captació de vot descontent del PSC motivat per qüestions com el pèssim funcionament dels Rodalies RENFE i fins i tot una petita aportació procedent del PP en alguns municipis